Molts us preguntareu qui és en Vuk Jevremovic, oi?
Ara fa uns cincs anys que la vida em va regalar un nou amic. En Vuk va néixer a Frankfurt, a Main, (Alemanya), però va passar la seva infantesa a Belgrad i a la illa de Hvar (l’antiga Iugoslàvia). Va estudiar Arquitectura a la Universitat Tècnica de Belgrad on es va graduà l’any 1984. Després de passar un temps a la marina com a submarinista, va decidir dedicar la seva vida a l’art: la pintura i el dibuix. Començà a exposar al 1986 i durant els anys següents va ser considerat com a un dels artistes joves més prometedors de l’antiga Iugoslàvia. Al 1991 va decidir traslladar-se a Munic on va estudiar Belles Arts.
En Vuk també és un professional de l’animació. El primer film que va fer, basat en un lleopard va guanyar 2 Grans Premis i 17 guardons. Un altre inspirat en el poema de R.M. Rilke, Pantera, també va tenir èxit. Va guanyar 15 premis internacionals i va arribar a ser finalista per als Òscars com a millor curt d’animació.
Faig aquest breu resum de la biografia de’n Vuk per tal de que us feu una idea més clara de la persona a qui m’estic referint en aquest post. Com he dit abans fa cinc anys que ens vam conèixer, concretament a Barcelona, en el decurs d’un sopar on ens acompanyaven les nostres parelles respectives i que són amigues des de ben petites. En un moment del sopar en Vuk, amb anglès, em pregunta: Pep, vull viure aquí a Catalunya, en un poble no molt gran i sobretot que hi hagi mar…, la meva resposta no es va fer esperar: SITGES.
Des d’aquell dia en Vuk es va enamorar de Sitges i, és clar, ara hi viu. A Sitges ja hi hem pogut veure una exposició d’ell a la sala miramar i que es va fer durant els dies que va durar el Festival Internacional de Cinema de Terror. L’exposició estava basada en pintures sobre diferents rostres d’actors i actrius del món del cinema. Realment aquelles pintures et deixaven amb la boca ben oberta, sobretot les mirades, els ulls d’aquells quadres… realment fascinants.
Escric sobre en Vuk per què conec el seu talent, però segur que hi han molts artistes que viuen a Sitges i que necessiten espais per ensenyar la seva obra i ajudes per seguir creant. Entre tots hem de generar sinèrgies per no perdre el talent pel camí. L’artista és un emprenedor i ara, i més amb aquesta crisis ecònomica amenaçant, se l’ha d’ajudar.
No busquem a fora el que tenim a casa.
N: Per cert, molt recomanable la exposició ”Miquel Utrillo i les Arts” que es pot veure a la sala miramar fins el dia 29 de novembre.
