Enviat per: pepmoline | novembre 25, 2009

El Barça, Guardiola i el Flautista d’Hamelín

Diu el conte que a la pròspera ciutat d’Hamelín, va succeir una cosa molt estranya: un matí, quan el seus satisfets habitants van sortir de les seves cases, varen trobar els carrers envaïts per milers de ratolins que rondaven per totes bandes, devorant, insaciables, el gra dels seus graners i el menjar dels seus rebosts. Ningú acabava de comprendre la causa d’aquesta invasió,i el que era encara pitjor, ningú sabia que fer per tal d’acabar amb aquesta plaga tant irritant. Fins que va aparèixer un flautista que va assegurar que no quedaria ni un sol ratolí a la ciutat (molts no se’l van creure, jejeje).  El Flautista va començar a passejar pels carrers i, mentre passejava, tocava amb la seva flauta una meravellosa melodia que encantava els ratolins, que sortint dels seus amagatalls seguien encantats les passes del flautista que tocava incansable la seva flauta. Ja fora de la ciutat, els ratolins encantats pel so de la flauta van travessar el riu i, és clar, tots s’hi van ofegar. (La segona part del conte la deixo estar per què no m’agrada gaire, massa trista). 

Ahir, al pròsper estadi del F.C. Barcelona, en Pep Guardiola va demostrar al món que aquest Barça, quan vol i pot, desprèn una melodia que enamora a tot aquell que s’estima el futbol en tota la seva expressió. Ahir però, cap soci ni seguidor del Barça les teníem totes. Tornàvem a pensar que la melodia podia desafinar sense Messi, que podia desentonar sense el suèc i que, en definitiva, costaria molt esborrar del camp a l’Inter de Milà. Però, en flautista Guardiola ens va donar una enèsima lliçó a  tots aquells culers pessimistes, que n’hi han molts i que masses vegades es deixen endur pels titulars d’una premsa espanyola que enveja rabiosament a aquest Barça. 

Ara toca el Madrid, “els millonetis”, “els mediatics”, “els superstars”… pobrets… diumenge sonarà de nou la flauta, tornarà Guardiola, tornarà el Barça, tornarà la deliciosa melodia…. 

 Gràcies Pep i que per molts ANYS estiguis a can Barça; almenys fins que la meva filla pugui sentir des de l’estadi la teva melodia.

  


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.