Em dic Pep Moliné tinc 29 anys i estic casat amb la Glòria. Tenim una filla, la Jana, la més bonica del món, que precisament avui que estreno el bloc, fa quatre mesos de vida.
Sóc d’aquelles persones que intenten, per sobre de tot, trobar la felicitat, juntament amb la meva família, és clar. Em conformo amb poc i m’entrego al màxim en allò que crec.
Crec molt en Catalunya i la seva gent i també crec que algun dia esdevindrem lliures, potser sona a utòpic, però treballo, en diferents àmbits, perque així sigui.
Fins fa pocs dies he estat, durant més de 10 anys, membre actiu de la Unió de Joves, joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya, on els últims quatre anys he tingut la sort i la fortuna de ser-ne el secretari general. Val a dir, que per sempre més, portaré la Unió de Joves al cor. Així mateix, durant aquests anys d’activisme polític en el món juvenil he tingut la fortuna de ser membre de coordinació del primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya que es va fer en el nostre país, de ser membre de l’equip tècnic de la organització del 3er Congrés de la Joventut de Catalunya i de participar activament en el si del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
Dir-vos que fa pocs mesos em van nomenar Patró de la Fundació del Triangle Jove, representant al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, per mi va ser un honor i alhora una enorme responsabilitat.
Està clar que tots aquests anys de participació dins del moviment associatiu juvenil català m’han portat a defensar “in eternum” la idea de que els joves són quelcom més que persones joves.
Avui tinc una nova responsabilitat. Sóc president d’UDC a la vila de Sitges. Un poble al que admiro, per la tolerància que desprèn, per l’art de saber viure i per l’esperit eternament modernista de la gent que hi viu. Per tot això i més començo aquesta nova etapa amb la il.lusió d’intentar dedicar molts anys de la meva vida a Sitges i a la comarca del Garraf. Vull ajudar, com tots aquells que ja ho fan o ja ho han fet, a situar Sitges i la comarca allà on es mereix i sobretot, sobretot, a cercar propostes i solucions a aquells problemes de la gent que viu i treballa al nostre territori.
Ja per acabar dir-vos, i els que em coneixen ja ho saben, que sóc molt i molt, però molt, del Barça. Quan vaig nèixer, com la meva filla ara, ja me’n van fer soci. Gràcies pare!.
